Com afecta en els mitjans de comunicació?

Tinent Coronel ® Timothy L. Thomas“Tothom età involucat, en una mesura o una altra, en aquest antic art.” (Tinent Coronel ® Timothy L. Thomas)

Els mitjans de comunicació són els principals usuaris de la manipulació de la informació; en són els primers culpables. Això produeix que la societat visqui enganyada, i arrel d’aquí, que cada ciutadà, en funció de la seva ubicació, nacionalitat, cultura…, rebi una informació o una altra i d’una manera o una altra. Alhora, dins d’un mateix grup, hi ha subgrups, creats per la ideologia; cadascuna té un mode interpretatiu diferent. N’és un exemple clar, un informatiu de televisió, on a cada país informen sobre notícies, però en funció dels seus orígens, n’ometen unes o n’afegeixen d’altres. A més a més, dins d’un mateix grup, hi ha diversos canals, on cadascú mira el que més li interessa, en funció de la seva manera de veure el món, i dels seus interessos, sovint, polítics. Hi ha altres casos, on els mitjans de comunicació són sobreinfluenciats pel govern, com en el cas de Cuba o la Xina, que no reben tota la informació que han de rebre i, en ocasions, tenen accés restringit a certs aspectes. Els mitjans de comunicació defensen un esquema segons el qual la solució neolliberal no només és única, sinó que és la millor. La idea és fer-nos creure que estem en el millor món que ha existit mai, i encara que anem malament, probablement en altres països s’està pitjor i si apliquéssim una altra política, encara seria pitjor. Juguen un paper ideològic. Defenen una concepció de la societat i del món en la que hi creuen, ja que estan molt implicats en la nova economia. Aquests mitjans, abans, eren un quart poder i, per tant, podien criticar el funcionament del poder des de l’exterior. En l’actualitat, és un nou poder, i segueixen sense voler aceptar la idea que són un poder i que, com a conseqüència, han de posar-se en causa d’ells mateixos. Fa un temps, els mitjans tenien tres objectius: per damunt de tot, informar, després educar, i finalment, distreure. Avui en dia, segueixen tenint-ne tres, però amb conceptes totalment diferents. En primer lloc, vigilen per saber el que el client o usuari compra, consumeix, llegeix, etc; perquè ho fa mitjançant Internet, i deixa petjades, que els serviran per estudiar les seves necessitats i els seus gustos i a partir d’allà, vendre-li el que desitja. A continuació, volen anunciar, i quant més anunciïn, millor. I com a últim objectiu, es plantegen
vendre (el mitjà ven coses directament). És una era de la informació on ja no hi ha contingut, ja no interessa; és més, es regala; no s’aprecia. La idea és vendre, instal·lar-nos en un món futurista amb la idea de que aquell món és millor que el precedent i, per tant, es juga amb la ideologia de dita societat. La estructura tant social com política del sistema capitalista actual, desenvolupada amb èxit i causalment al llarg de vint-i-un segles, ha trobat en els mitjans de comunicació a forma més eficient per imposar una cultura on la ingnorància i el consum convisquin molt unidament. És un sistema de classes, on l’individu té la necessitat d’ascendir-hi o, quan arriben a dalt de tot, de mantenir el nivell. Això es coneix com la capacitat i el poder per obtenir la major quantitat de béns econòmics que ja es van convertir en símbols socialment aprovats. Els mitjans de comunicació són el recolzament de l’entreteniment d’una planificada estructura de control que s’imposa a les grans masses per mità de la religió, la moral, l’art, el dret, la política, l’educació, la ciencia i la filosofia. Els mitjans poden fer qualsevol cosa, des de convertir militars (també coneguts com a assassins militars) en defensors de la democràcia, fins a determinar el que hem de vestir, tenir, menjar o fer. La seva funció principal, dins del sistema polític, és actuar com a instruments de control, d’entreteniment i ocultament mediàtic de la realitat que es viu en la major part del món, mitjançant la transmissió de programes desinformatius i alienants, com les telenovel·les o els telenotícies, que tot i que pretenen ser totalment objectius, mai deixen de tenir acords prefixats amb els patrocinadors (empreses que estableixen quina informació hem de saber i quina no). Són també els mitjans de comunicació els qui ens porten a la confusió i menyspreen els mediadors socials, fins a afirmar que “tot serveix”, quan és el precissament no s’ha d’aprendre ni tenir com a objectiu. La censura a la raó ha estat, és i seguirà sent realitzada pels qui tenen el poder. No els interessa que això canviï, ja que la majoria dels privilegis estan sustentats per injustícies. Els mitjans són els actors principals de la dinàmica principal en l’actualitat, de la nostra societat. En realitat, volen més. No estan contents i volen transformar-se en l’aparell ideològic de la globalització.

El comerç de la informació funciona de la següent manera: no venen informació a la gent, sinó que venen gent als anunciants. Necessiten que la gent siguin el major número possible. La informació que donen ha de ser molt fàcil, molt sencilla, molt digerible, molt sensacionalista, molt espectacular per tal que més gent la pugui consumir. Alhora, com més espectacualar i sensacional sigui, més gent estarà interessada en ella. Quan hi ha molt gent pendent d’una informació, s’han de crear obstacles entre la informació i la gent. La informació es regala (diaris gratuïts). Tot i això, la premsa gratuïta no podrà oferir informació de qualitat.
Existeix una insurrecció mediàtica, és a dir, una part important de la societat no accepta la versió oficial i, alertant-se a ella mateixa, proposa buscar la veritat d’una altra manera i de trobar-la i a més a més això afetarà negativament contra un equip polític que ha intentat imposar una versió que no es correpon amb la realitat.

Els mitjans de comunicació estan lligats al poder o a interessos econòmics molt lligats al poder i no tenen suficient distància crítica. En funció de l’amo al qui pertanyen els mitjans, defenen uns valors i idees, o uns altres.

Actualment, hi ha els grans grups mediàtics, que han aprofitat la revolució digital. La comunicació pot ser premsa escrita, ràdio, televisió; funcionant amb la mateixa tecnologia; la tecnologia digital.

Avui en dia, les grans indústries són les de la informació i la comunicació.

Els aparells mediàtics han passat a ser el segon poder, perquè amb la globalització, s’ha mogut la jerarquia de poders. Per tant, es podria afirmar que el gran consorci, els mitjans i la publicitat són els amos de les nostres vides.

  • Calendari

    • Agost 2017
      dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
      « juny    
       123456
      78910111213
      14151617181920
      21222324252627
      28293031  
  • Cerca