De la informació recopilada

ComunicacionsEls mitjans no funcionen. S’ha creat un sistema de desconfiança generalitzada, de crisis de credibilitat, i tenim cada vegada més conciència de que ens trobem en una situació que pot qualificar-se d’inseguretat informacional.

La idea és de que la societat primer desconfien dels mitjans i després estan disposats a mobilitzar-se si constaten que són enganyats.

La idea de temps real ha destruït el període necessari per l’elaboració de la notícia i, per tant, ha creat tota una urgència en la seva elaboració que, en la majoria dels casos, es resumeix en transmetre i no a seguir una cultura periodística a l’hora d’elaborar la informació.

El mal funcionament dels mitjans indica que quelcom no funciona a la democràcia.

Una informació millor és possible i entre tots ho podem aconseguir.

Quins inconvenients hi ha?

ManipulacióLa societat en general viu enganyada.

Un altre gran problema està en els mitjans de comunicació, a causa de la competència informativa que existeix sovint per les presses de publicar fets en el menor temps possible, pel sol fet d’informar abans que la resta. Això és perjudicial, ja que implica menys investigació del que succeeix, i per tant, un desconeixement que condueix a la manipulació dels successos per obtenir conclusions ràpides.

Cada vegada resulta més complicat accedir a una informació certa. Els periodistes han de garantitzar, mitjançant protocols de verificació molt precissos, la fiabilitat de la notícia; però se n’obliden a vegades i constribueixen a l’actual mal estat de la informació.

Interfície per la manipulació de la informació a la web

Hot or notInternet ha deixar de ser només una font d’informació, ja que ara també és una factoria d’informació.

A l’article que condueix el link del final d’aquest post, es parla, de com, fins i tot els widgets, arriben a manipular, dividint la informació en els rangs que els interessa (quan ho veieu ho podreu entendre millor…).

Alhora, en el mateix article es mostren diferents maneres d’obtenir la informació, sense manipular, mitjançant la divisió de rangs, i ocupant un espai molt inferior.

Aquí us ho deixo: http://blog.duopixel.com/articulos/interfaz-web.html

Com es manipula la informació?

ManipulacióLa societat és manipulada en tot moment, i molt sovint de manera inconscient. És per això que, primer de tot, cal començar diferenciant entre manipulació conscient i manipulació inconscient. La manipulació inconscient és aquella que altera la informació, sense que se n’adoni l’informador. Aquest és el cas més greu, ja que és donat per l’associació d’idees per proximitat. L’inconscient col·labora en relacionar idees amb la informació obtinguda, de manera que aquestes idees s’afegeixen al concepte principal, i aquest és modificat. Després també hi ha la manipulació conscient, que és la base d’aquesta recerca, i que s’anirà analitzant pas a pas.

Segons Tinent Coronel ® Timothy L. Thomas, hi ha tres tipus de manipulació:

– Informacional: s’associen amb el canvi deliberat del contingut de la informació divulgada al receptor de la mateixa. Els mètodes emprats per aconseguir-ho inclouen: presentar una mentida o tergiversació deliberada amb l’objectiu de desinformar, o divulgar informació neutral, de tal manera que el públic s’inclini cap a una conclusió particular. Això inclou donar una explicació parcial o subjectiva d’un tema que es discuteix; ocultar informació important o disminució de la seva diseminació; reduir informació (minimitzar la informació difosa sobre un tema que pot ser judicial per al manipulador i, al mateix temps, ressaltar amb luxe de detalls una altra informació que el beneficiï); tallar informació (presentar-la en forma fragmentada en benefici al manipulador); presentar rumors com si fossin fets comprobats, especialment aquells rumors que semblen ser indiscutibles; reduir el gran en el que la informació es considera crítica, sobrecarregant al receptor amb detalls (incloure una mesura d’autocrítica en informes sobre certs temes, amb la fi de donar la impressió d’objectivitat); comunicar informació que es pot atribuir a una font neutral, en la qual confia el receptor; divulgar informació suposadament confidencial que en realitat no ho és (fingir o comunicar informació provinent de “fonts fiables”); recórrer a mentides per influir en la opinió del receptor.

– Psicològica: serveixen per treure avantatges de les debilitats de caràcter o bé per fer que un individu no perdi el control. El receptor influït per aquestes condicions pot cometre errors que afavoreixin al manipulador. Això inclou citar autoritat les opinions de les quals respecte a un assumpte poden no ser convalidades; fer juraments i promeses que posteriorment poden no ser complides; crear un ambient de confiança tot i el fet que el manipulador gairebé no conegui al receptor; dissimilar una unitat de pensament i comunitat de valors espirituals i interessos; desacreditar les demes influències que poguessin afectar al receptor i interferir en els objectius del manipulador; oferir pèssams i recolzament al receptor sota, circumstàncies que, amb el temps, poden beneficiar al manipulador. Per exemple, es pot usar la vanitat i l’arrogància d’un receptor com a avantatge propi, mitjançant l’ús dret de respecte, incloent l’aliat d’un en una conversa contra un altre.

– Tècnica: és en la que es concentren principalment. S’utilitzen en els nivells més alts i s’orienten cap a ordinadors, que contitueixen la corda de salvament de la era de la informació.

Com hi influeixen les noves tecnologies?

DesinformacióLes noves tecnologies han facilitat molt aquest tema de la “desinformació”, especialment amb l’abismal aparació d’Internet, un mitjà que permet a qualsevol penjar qualsevol tipus d’informació, a l’abast de gairebé tota la població. Això ha provocat que no tothom llegeixi el que és cert, i que cadascú expressi les mentides que vulgui, o certes alteracions en informació verídica, i que d’altres les llegeixin i se les creguin. A més, la funció de l’aparell publicitari en la premsa, la ràdio, la televisió i el cine és actuar com una droga que influeix sobre el comportament social.

Com afecta en els mitjans de comunicació?

Tinent Coronel ® Timothy L. Thomas“Tothom età involucat, en una mesura o una altra, en aquest antic art.” (Tinent Coronel ® Timothy L. Thomas)

Els mitjans de comunicació són els principals usuaris de la manipulació de la informació; en són els primers culpables. Això produeix que la societat visqui enganyada, i arrel d’aquí, que cada ciutadà, en funció de la seva ubicació, nacionalitat, cultura…, rebi una informació o una altra i d’una manera o una altra. Alhora, dins d’un mateix grup, hi ha subgrups, creats per la ideologia; cadascuna té un mode interpretatiu diferent. N’és un exemple clar, un informatiu de televisió, on a cada país informen sobre notícies, però en funció dels seus orígens, n’ometen unes o n’afegeixen d’altres. A més a més, dins d’un mateix grup, hi ha diversos canals, on cadascú mira el que més li interessa, en funció de la seva manera de veure el món, i dels seus interessos, sovint, polítics. Hi ha altres casos, on els mitjans de comunicació són sobreinfluenciats pel govern, com en el cas de Cuba o la Xina, que no reben tota la informació que han de rebre i, en ocasions, tenen accés restringit a certs aspectes. Els mitjans de comunicació defensen un esquema segons el qual la solució neolliberal no només és única, sinó que és la millor. La idea és fer-nos creure que estem en el millor món que ha existit mai, i encara que anem malament, probablement en altres països s’està pitjor i si apliquéssim una altra política, encara seria pitjor. Juguen un paper ideològic. Defenen una concepció de la societat i del món en la que hi creuen, ja que estan molt implicats en la nova economia. Aquests mitjans, abans, eren un quart poder i, per tant, podien criticar el funcionament del poder des de l’exterior. En l’actualitat, és un nou poder, i segueixen sense voler aceptar la idea que són un poder i que, com a conseqüència, han de posar-se en causa d’ells mateixos. Fa un temps, els mitjans tenien tres objectius: per damunt de tot, informar, després educar, i finalment, distreure. Avui en dia, segueixen tenint-ne tres, però amb conceptes totalment diferents. En primer lloc, vigilen per saber el que el client o usuari compra, consumeix, llegeix, etc; perquè ho fa mitjançant Internet, i deixa petjades, que els serviran per estudiar les seves necessitats i els seus gustos i a partir d’allà, vendre-li el que desitja. A continuació, volen anunciar, i quant més anunciïn, millor. I com a últim objectiu, es plantegen
vendre (el mitjà ven coses directament). És una era de la informació on ja no hi ha contingut, ja no interessa; és més, es regala; no s’aprecia. La idea és vendre, instal·lar-nos en un món futurista amb la idea de que aquell món és millor que el precedent i, per tant, es juga amb la ideologia de dita societat. La estructura tant social com política del sistema capitalista actual, desenvolupada amb èxit i causalment al llarg de vint-i-un segles, ha trobat en els mitjans de comunicació a forma més eficient per imposar una cultura on la ingnorància i el consum convisquin molt unidament. És un sistema de classes, on l’individu té la necessitat d’ascendir-hi o, quan arriben a dalt de tot, de mantenir el nivell. Això es coneix com la capacitat i el poder per obtenir la major quantitat de béns econòmics que ja es van convertir en símbols socialment aprovats. Els mitjans de comunicació són el recolzament de l’entreteniment d’una planificada estructura de control que s’imposa a les grans masses per mità de la religió, la moral, l’art, el dret, la política, l’educació, la ciencia i la filosofia. Els mitjans poden fer qualsevol cosa, des de convertir militars (també coneguts com a assassins militars) en defensors de la democràcia, fins a determinar el que hem de vestir, tenir, menjar o fer. La seva funció principal, dins del sistema polític, és actuar com a instruments de control, d’entreteniment i ocultament mediàtic de la realitat que es viu en la major part del món, mitjançant la transmissió de programes desinformatius i alienants, com les telenovel·les o els telenotícies, que tot i que pretenen ser totalment objectius, mai deixen de tenir acords prefixats amb els patrocinadors (empreses que estableixen quina informació hem de saber i quina no). Són també els mitjans de comunicació els qui ens porten a la confusió i menyspreen els mediadors socials, fins a afirmar que “tot serveix”, quan és el precissament no s’ha d’aprendre ni tenir com a objectiu. La censura a la raó ha estat, és i seguirà sent realitzada pels qui tenen el poder. No els interessa que això canviï, ja que la majoria dels privilegis estan sustentats per injustícies. Els mitjans són els actors principals de la dinàmica principal en l’actualitat, de la nostra societat. En realitat, volen més. No estan contents i volen transformar-se en l’aparell ideològic de la globalització.

El comerç de la informació funciona de la següent manera: no venen informació a la gent, sinó que venen gent als anunciants. Necessiten que la gent siguin el major número possible. La informació que donen ha de ser molt fàcil, molt sencilla, molt digerible, molt sensacionalista, molt espectacular per tal que més gent la pugui consumir. Alhora, com més espectacualar i sensacional sigui, més gent estarà interessada en ella. Quan hi ha molt gent pendent d’una informació, s’han de crear obstacles entre la informació i la gent. La informació es regala (diaris gratuïts). Tot i això, la premsa gratuïta no podrà oferir informació de qualitat.
Existeix una insurrecció mediàtica, és a dir, una part important de la societat no accepta la versió oficial i, alertant-se a ella mateixa, proposa buscar la veritat d’una altra manera i de trobar-la i a més a més això afetarà negativament contra un equip polític que ha intentat imposar una versió que no es correpon amb la realitat.

Els mitjans de comunicació estan lligats al poder o a interessos econòmics molt lligats al poder i no tenen suficient distància crítica. En funció de l’amo al qui pertanyen els mitjans, defenen uns valors i idees, o uns altres.

Actualment, hi ha els grans grups mediàtics, que han aprofitat la revolució digital. La comunicació pot ser premsa escrita, ràdio, televisió; funcionant amb la mateixa tecnologia; la tecnologia digital.

Avui en dia, les grans indústries són les de la informació i la comunicació.

Els aparells mediàtics han passat a ser el segon poder, perquè amb la globalització, s’ha mogut la jerarquia de poders. Per tant, es podria afirmar que el gran consorci, els mitjans i la publicitat són els amos de les nostres vides.

Relació entre democràcia i informació (manipulació)

ManipulatUn dels problemes principals que té la democràcia és el mal funcionament dels mitjans de comunicació i d’informació. En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació no estan funcionant.